LA NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE

A banda de les tres grans peces de Can Batlló (actual Escola Industrial), la Model i l'Escorxador (actual parc de Joan Miró), no va començar la seva urbanització i edificació amb força fins als anys trenta del segle XX. La presència del ferrocarril i de la fàbrica Batlló va fer que fins que aquesta va tancar, el 1910, no es pogués crear un traçat urbà desenvolupat.

Autor: German Ramos

        Nombre del Trabajo: Dona i Ocell

Marta Ginebrosa i Lopera

SALVATIERRA DE ESCA

Aquest es el poble on vaig nàixer. Es l'últim poble de l'Aragó Te una població que no arriba als 200 habitants fixes, malgrat que a l'estiu augmenta considerablement. Pertany judicial i provincialment a Saragossa, però eclesiàsticament correspon a l'arxidiòcesi de Pamplona així com alguns serveis compartits amb les dues comunitats autònomes. 

Es un bonic poble situat dalt d'un petit turó, a l'entrada de la Vall del Roncal, la vall formada per el riu Esca. amb carrers estrets i costeruts.  En el centre del poble es troba l'església parroquial de El Salvador, amb una torre almenada, un bonic retaule barroc i un dels Òrgans més antics de la zona,  també hi ha una església més petita del S. XVIII dedicada a la Verge del Pilar i  el Monestir benedictí de Santa María de Fonfria, el més antic de l'Aragó en un lamentat estat ruïnós. El seu nucli urbà està declarat "Conjunt Històric-Artístic"

                                                     Fotografia: Oscar Elorza

Domini públic.

                                      
  Elena Bescós                                   
                                     

                                     

Bellver de Cerdanya (La Cerdanya- Els Pirineus)

Es una població amb un atractiu centre de vacances que permet gaudir d'un extens muniipi de quinze poblets al voltant de Bellver, d'un patrimoni cultural centrat amb el romànic de primera categoria com Talló i sobre tot d'un majestuòs patrimoni natural que ofereix ecosistemes com l'alpí, el fluvial, l'estepari, el bosc en general, etc.

                                                

Plaça Major(Immoble inscrit com a Bé Cultural d'Interés Local)
Autor: Maria Rosa Ferré
Flickr

ALFORJA, el meu poble

Alforja ve de l'àrab "Alfurg o al-furga que vol dir "obertura o "separació". Pertany a la comarca del Baix Camp.
Vaig venir per primer cop, quan tenia 10 anys, a veure un cosí del meu pare (que estava molt malalt) i tot i que la meva família (pares i jo) som de Barcelona, ens vam enamorar i des de llavors i sempre més hem estat i continuem estan lligats a aquest poble, aquí vaig viure els estius més feliços de la meva infantesa i joventut.
I ara mirant el Viquipédia he vist que històricament és un poble molt interessant, així que us deixo l'enllaç per a poder llegir-ho si ho trobeu adient.

Autor : Tabalot

Domini públic

Dèlia Forner

Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenat simplement Tossa fins al 1985. És part de l'anomenada Selva Maritima i a tocar de les comarques del Baix Empordá i el Girones, limita amb el municipis de Lloret de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Cristina d'aro. Tossa de Mar és una de les poblacions emblematiques de la Costa Brava. La belleza de les seves platges i boscosi del seu patrimoni históric i cultural, la fan d'aquest indret un punt de referencia obligada per al turisme.

El terme de Tossa de Mar esta inclós en una vall, aíllada dels municipis veïns pels cims del Massis de Cadiretes a l'Ardenya, (Puig de Cadiretas de 519m, Turó d'en Rosell de 340 m i d'altres) on esta plenament integrada (més de 2.600 Ha estat dins l'ambit del PEIN del Massis de Cadiretes). El relleu és abrupte, amb pendents superiors al 20%, i la proximitat dels turons al mar determina un litoral abrupte, amb multitud de penya-segats i petites cales, moltes de les quals són de difícil accés.

Autor: Joaquim Morelló i Nart

Font: Wikipedia

Montse Garcia (Muntsa)

ALQUEZAR un pueblo para no perdérselo

Alquézar

(Alquezra en aragonés)3​ es un municipio de la comarca Somontano de Barbastro, en la Provincia de Huesca, comunidad autónoma de Aragón, España
Está situado en la margen derecha del río Vero, en su último cañón, al pie de las sierras de Balcez y Olsón. Dista de Huesca 51 km.
Parte de su término municipal está ocupado por el Parque natural de la Sierra y los Cañones de Guara.
Tradicionalmente la economía estaba basada en la agricultura de secano. Actualmente ha evolucionado hacia el sector servicios.

Monumentos

Claustro de la colegiata.
Único torreón existente del antiguo castillo de la colegiata.
Casco urbano
Encanto medieval de sus calles y casas
Colegiata de Santa María la Mayor
Consagrada en noviembre de 1099
Parroquia dedicada a San Miguel Arcár

Fuente: Wikipedia

                         
                                          Imagen: Dominio público                                     
                                          Autor: Jose Luis Filpo

SITGES

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.

El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part de quatre estrelles com a mínim. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes

Font Wikipédia

 

Imagen: Dominio público

Autor: Roberto Pla

Chelo Fernandez

VALLFOGONA DE RIUCORB

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp, el qual fou històricament seu d'una senyoria, sotscomanda templera i comanda templera i hospitalera, anomenada Comanda de Vallfogona

L'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu pel Retaule de la Concepció. Es conserven les creus caminals de Sant Jordi i de Santa Maria, gòtiques, la primera de les quals ja restaurada a la dècada de 1990, va ser traslladada de la partida de Vadi Celi a un costat del carrer dels Templers, obert c. 1980, i la segona, a la plaça de l'Església.

Font: Wikipedia

AUTOR: Domènec Leal

IMATGE: Domino públic

Eulalia Sans

PAMPLONA (NAVARRA)

Es una ciudad española, capital de la Comunidad Foral de Navarra.
Está ubicada en el norte de la península ibérica, y en el centro de la cuenca de Pamplona. Se extiende a ambas orillas del río Arga. Cuenta con una población de 199 066 habitantes (INE, 2018) repartida en una superficie de 25,098 km², según los datos del registro municipal. Su área metropolitana alcanza los 334 830 habitantes distribuidos en una superficie de 488,6 km².

Su patrimonio histórico y monumental, así como diversas celebraciones que tienen lugar a lo largo del año, la convierten en una ciudad receptora de turismo nacional e internacional. Destacan los Sanfermines, de fama internacional, llenándose sus calles de miles de forasteros venidos de todas las partes del mundo. Los festejos comienzan con el lanzamiento del chupinazo (cohete) desde el balcón del ayuntamiento a las doce del mediodía del 6 de julio, y terminan a las doce de la noche del 14 de julio con el Pobre de mí, una canción de despedida. Su fama mundial es un fenómeno reciente, vinculado también a la difusión que les dio Ernest Hemingway con su novela Fiesta.7​

Entre sus monumentos más representativos se encuentran la catedral de Santa María, la iglesia de San Saturnino, la iglesia de San Nicolás, la Ciudadela o la Cámara de Comptos, todos ellos declarados Bien de Interés Cultural.

Es el centro financiero y comercial de Navarra, además de constituir también el centro administrativo de la comunidad a causa de ser la sede de las instituciones de la administración autonómica y de la administración territorial del Estado. También es un importante núcleo de actividad industrial, especializada en las actividades de producción de materiales de construcción, metalurgia, papel y artes gráficas y transformados cárnicos.Destaca la empresa automovilística Volkswagen, ubicada en el polígono industrial de Landaben.

La ciudad cuenta con dos universidades: la Universidad Pública de Navarra y la Universidad de Navarra.​ En el ámbito sanitario dispone del Complejo Hospitalario de Navarra, formado por los hospitales públicos Hospital de Navarra y Hospital Virgen del Camino,​ y de varios centros privados, destacando entre estos últimos la Clínica Universidad de Navarra, gestionada también por el Opus Dei.

Texto: Wiquipedia
Autor Imagen: Asier  Solana Bermejo










Victoria Diez

Reykjavík , neta i verda

-Reykjavík     «badia fumejant» És la capital i ciutat més poblada de Islàndia . Situada al sud de la badia Faxaflói , en una zona on abunden els guèisers , la seva latitud és de 64º 08 'N, molt a prop del cercle polar àrtic , el que la converteix en la capital més septentrional d'un Estat sobirà. Durant l' hivern Sobre aquest so  només rep quatre hores diàries de llum solar i durant l' estiu les nits són tan clares com el dia.

La seva població és de 121 960 habitants (2015), 1 un terç de la del país. El districte de la capital arriba als 212 120 habitants. 1 És una de les ciutats més netes, verds i segures del món.Reykjavík és una ciutat dispersa; la major part de l'àrea urbana es presenta en la forma d'suburbis de baixa densitat i les cases, en general, es troben a distàncies espaiades.

Els veïnats residencials exteriors estan més espaiats i entre ells corren les principals artèries del trànsit i hi ha molts espais buits amb petit valor recreacional o estètic.

Van ser les generacions més joves la qual han contribuït a aquest tipus d'urbanisme. El riu més gran que travessa Reykjavík és el Elliðaá , que no és navegable. La muntanya més alta de Reykjavík és la muntanya Esja , amb 914  msnm , la qual es troba al districte septentrional de Kjalarnes , separat de la resta de la ciutat el fiord Kollafjörður .


Font: Wikipedia

Autor foto :   Berit

Dani Davila

La Febró

La Febró és un municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2014 la seva població és de 40 habitants, fet que el converteix en el municipi menys poblat de la comarca i de tot el Camp de Tarragona.

El seu terme municipal té uns 16 km2 de superfície i està limitat, per la banda del Baix Camp, pel de Vilaplana al sud-est, Capafonts al nord-est i Prades al nord, i per la banda del Priorat, per Cornudella a l'oest i Arbolí al sud-oest. La Febró està situada a les Muntanyes de Prades, a la part alta del riu de Siurana. El terme està dividit en dues parts per la fondalada del riu. La banda sud la limiten els Motllats, i la nord la serralada de Prades. La fondalada, travessada pels barrancs de Vinarroig i de la Fondalada, té les coves del Corral i del Gorg, i és rica en aigua i fèrtil. El riu o barranc del Gorg, afluent del riu de Siurana, marca el límit del terme de la Febró amb el d'Arbolí. La Febró és l'única població del Camp situada a la conca del riu de Siurana, i l'única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Baix Camp per raons de mercat. Una carretera que travessa el terme de nord a sud facilita l'accés al poble des de la Mussara, Capafonts, Prades i Arbolí.

Font Wikipedia

Autor: Tabalot

Domini públic

Francesc Camps