dimecres, 30 d’octubre del 2019

SALVATIERRA DE ESCA






Aquest es el poble on vaig nàixer. Es l'últim poble de l'Aragó Te una població que no arriba als 200 habitants fixes, malgrat que a l'estiu augmenta considerablement. Pertany judicial i provincialment a Saragossa, però eclesiàsticament correspon a l'arxidiòcesi de Pamplona així com alguns serveis compartits amb les dues comunitats autònomes. 

Es un bonic poble situat dalt d'un petit turó, a l'entrada de la Vall del Roncal, la vall formada per el riu Esca. amb carrers estrets i costeruts.  En el centre del poble es troba l'església parroquial de El Salvador, amb una torre almenada, un bonic retaule barroc i un dels Òrgans més antics de la zona,  també hi ha una església més petita del S. XVIII dedicada a la Verge del Pilar i  el Monestir benedictí de Santa María de Fonfria, el més antic de l'Aragó en un lamentat estat ruïnós. El seu nucli urbà està declarat "Conjunt Històric-Artístic"


                                                     Fotografia: Oscar Elorza


Domini públic.
                                      
  Elena Bescós                                   
                                     
                                     



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada